Nuclears i altres fonts de discussió
Diari AVUI
21 d'Agost del 2005
Nuclears i altres fonts de discussió
Francesc Cabana i Vancells
No es pot anar pel món -i menys pels món de la política- parlant del que no es coneix. I no parlo de demagògia, perquè accepto d'entrada la bona fe dels polítics, encara que em tractin d'ingenu. El gener d'aquest any, el PSOE, el partit del govern, manifestà que s'havia d'anar a la liquidació de l'energia nuclear a Espanya en el termini màxim de 20 anys. Fa un mes, el president del Govern, Rodríguez Zapatero, manifestà que ell era el més antinuclear del seu gabinet. Fa quatre dies, el ministre d'Indústria, Montilla, declarà que seria una insensatesa prescindir de l'energia nuclear. Entre els moviments ecologistes i els partits d'esquerra l'energia nuclear no ha tingut mai atractiu. Va ser el PSOE el qui introduí la moratòria nuclear a Espanya. Però convé conèixer els problemes, abans de parlar-ne, i avui dia té raó el ministre d'Indústria quan contradiu el seu president. No es poden fer bromes amb l'energia nuclear. A l'Estat hi ha en aquest moment nou centrals. Les darreres a posar-se en marxa foren Trillo I -Guadalajara- i Vandellòs II -Baix Camp-, el 1988.
Personalment, no sóc ni pronuclear, ni antinuclear. Només estic a favor que el país pugui atendre la demanda energètica, que li permeti un adequat desenvolupament, i que ho faci utilitzant la font energètica més neta, més segura i amb menys cost. Que defineixin els polítics, amb assessorament dels tècnics. Només un exemple, que demostra que s'ha d'anar amb peus de plom a l'hora de condemnar una font energètica i que el ministre Montilla deu conèixer prou bé. Un dels temes més calents de l'administració pública catalana és la connexió elèctrica amb França per Bescanó o per un altre punt. Sembla que és indispensable, si es construeix el tren de gran velocitat i perquè la Costa Brava no es quedi a les fosques en plena temporada turística. Doncs bé: l'energia que ens arribi de França serà d'origen nuclear. Un 70% de l'energia francesa té aquest origen. No sé si n'estan orgullosos, però es poden permetre el luxe de vendre electricitat a l'Estat veí. L'empresa elèctrica és de propietat pública i les centrals nuclears franceses no han tingut mai cap problema greu.
Quan s'està en contra d'una font energètica s'ha de pensar sempre en l'alternativa. Si no volem l'energia nuclear, quina volem? Hi ha energies netes i renovables, que encara no han arribat a la maduresa, com la solar, ja que no poden donar solució immediata a la demanda. L'energia eòlica té possibilitats limitades, però en té. Recordem, però, que l'anterior govern de la Generalitat es trobà amb greus problemes a l'hora de desenvolupar-la, per actuacions en contra de grups en favor del medi ambient, que van fer el que pogueren per frenar-la. Una de les primeres coses que va dir l'actual conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya fou que multiplicaria per vint l'oferta d'energia eòlica catalana, durant el seu mandat. Ara, la direcció general de l'Energia -de la conselleria d'Indústria- ha suspès un any les noves autoritzacions de parcs eòlics per poder fer abans un pla general. Tot això pot estar molt bé o molt malament, però no s'entenen les manifestacions genèriques, rotundes i contradictòries. Un governant de centre, de dretes o d'esquerres ha d'estar a favor, com deia abans, d'energies netes, renovables si és possible, segures per la població i a bon preu. Com que no hi ha energies absolutament netes, cap que no comporti trencar un ou per fer una truita, cap que sigui absolutament segura i cap que sigui regalada, el govern haurà de prendre la decisió més escaient, que per a això hi és. I que deixi estar al prendre-la de si aquests són més simpàtics i més propers políticament que els altres.
Finlàndia, que és un país exemplar des de molts punts de vista, està a punt d'inaugurar la primera central nuclear europea autoritzada en els darrers vint anys. Ha estat el resultat d'un acord de govern democràtic, que no és precisament de dretes. Suposo que saben el que es fan i han pres les mesures de seguretat perquè no els passi res. A partir d'aquí, els que estan en contra de l'energia nuclear de forma general, o han de revisar la seva actitud tancada, o han de posar Finlàndia al costat dels dolents.
Catalunya ha esgotat el seu potencial energètic, procedent de l'aigua. El darrer embassament que es construí fou el de la Llosa del Cavall. S'aprofita la poca aigua que tenim amb grans centrals i amb minicentrals, que semblen de joguina. El carbó és dolent i contaminant. Som a la cua entre les comunitats de l'Estat per l'aprofitament de la força del vent, perquè molta gent ha estat en contra d'uns molins aerogeneradors, que afectaven el paisatge i la vida familiar dels ocells de l'entorn o de pas. Cremem gas natural -poc contaminant- i petroli d'importació en centrals tèrmiques i de cicle combinat. Tenim tres centrals nuclears, en lloc de quatre com abans, perquè Vandellòs I està en fase de desballestament. Ja sé que hem d'estalviar energia, com hem d'estalviar aigua i tantes altres coses, però tampoc aquí hi ha una solució clara. L'energia solar, la de biomassa, etc. s'han d'activar al màxim, però per ara no resolen res a curt termini. Entrem en un problema de cost, a l'hora de prendre decisions: energia més neta i més cara, o més bruta i a més bon preu? En el futur hi haurà segurament energia procedent de la fusió nuclear, de l'hidrogen, del sol i potser fins i tot de les marees. D'energia en sobra, a l'univers. La discussió sobre les fonts energètiques està servit. Però que els polítics del mateix govern s'informin bé i es posin d'acord entre ells abans de parlar als ciutadans.
21 d'Agost del 2005
Nuclears i altres fonts de discussió
Francesc Cabana i Vancells
No es pot anar pel món -i menys pels món de la política- parlant del que no es coneix. I no parlo de demagògia, perquè accepto d'entrada la bona fe dels polítics, encara que em tractin d'ingenu. El gener d'aquest any, el PSOE, el partit del govern, manifestà que s'havia d'anar a la liquidació de l'energia nuclear a Espanya en el termini màxim de 20 anys. Fa un mes, el president del Govern, Rodríguez Zapatero, manifestà que ell era el més antinuclear del seu gabinet. Fa quatre dies, el ministre d'Indústria, Montilla, declarà que seria una insensatesa prescindir de l'energia nuclear. Entre els moviments ecologistes i els partits d'esquerra l'energia nuclear no ha tingut mai atractiu. Va ser el PSOE el qui introduí la moratòria nuclear a Espanya. Però convé conèixer els problemes, abans de parlar-ne, i avui dia té raó el ministre d'Indústria quan contradiu el seu president. No es poden fer bromes amb l'energia nuclear. A l'Estat hi ha en aquest moment nou centrals. Les darreres a posar-se en marxa foren Trillo I -Guadalajara- i Vandellòs II -Baix Camp-, el 1988.
Personalment, no sóc ni pronuclear, ni antinuclear. Només estic a favor que el país pugui atendre la demanda energètica, que li permeti un adequat desenvolupament, i que ho faci utilitzant la font energètica més neta, més segura i amb menys cost. Que defineixin els polítics, amb assessorament dels tècnics. Només un exemple, que demostra que s'ha d'anar amb peus de plom a l'hora de condemnar una font energètica i que el ministre Montilla deu conèixer prou bé. Un dels temes més calents de l'administració pública catalana és la connexió elèctrica amb França per Bescanó o per un altre punt. Sembla que és indispensable, si es construeix el tren de gran velocitat i perquè la Costa Brava no es quedi a les fosques en plena temporada turística. Doncs bé: l'energia que ens arribi de França serà d'origen nuclear. Un 70% de l'energia francesa té aquest origen. No sé si n'estan orgullosos, però es poden permetre el luxe de vendre electricitat a l'Estat veí. L'empresa elèctrica és de propietat pública i les centrals nuclears franceses no han tingut mai cap problema greu.
Quan s'està en contra d'una font energètica s'ha de pensar sempre en l'alternativa. Si no volem l'energia nuclear, quina volem? Hi ha energies netes i renovables, que encara no han arribat a la maduresa, com la solar, ja que no poden donar solució immediata a la demanda. L'energia eòlica té possibilitats limitades, però en té. Recordem, però, que l'anterior govern de la Generalitat es trobà amb greus problemes a l'hora de desenvolupar-la, per actuacions en contra de grups en favor del medi ambient, que van fer el que pogueren per frenar-la. Una de les primeres coses que va dir l'actual conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya fou que multiplicaria per vint l'oferta d'energia eòlica catalana, durant el seu mandat. Ara, la direcció general de l'Energia -de la conselleria d'Indústria- ha suspès un any les noves autoritzacions de parcs eòlics per poder fer abans un pla general. Tot això pot estar molt bé o molt malament, però no s'entenen les manifestacions genèriques, rotundes i contradictòries. Un governant de centre, de dretes o d'esquerres ha d'estar a favor, com deia abans, d'energies netes, renovables si és possible, segures per la població i a bon preu. Com que no hi ha energies absolutament netes, cap que no comporti trencar un ou per fer una truita, cap que sigui absolutament segura i cap que sigui regalada, el govern haurà de prendre la decisió més escaient, que per a això hi és. I que deixi estar al prendre-la de si aquests són més simpàtics i més propers políticament que els altres.
Finlàndia, que és un país exemplar des de molts punts de vista, està a punt d'inaugurar la primera central nuclear europea autoritzada en els darrers vint anys. Ha estat el resultat d'un acord de govern democràtic, que no és precisament de dretes. Suposo que saben el que es fan i han pres les mesures de seguretat perquè no els passi res. A partir d'aquí, els que estan en contra de l'energia nuclear de forma general, o han de revisar la seva actitud tancada, o han de posar Finlàndia al costat dels dolents.
Catalunya ha esgotat el seu potencial energètic, procedent de l'aigua. El darrer embassament que es construí fou el de la Llosa del Cavall. S'aprofita la poca aigua que tenim amb grans centrals i amb minicentrals, que semblen de joguina. El carbó és dolent i contaminant. Som a la cua entre les comunitats de l'Estat per l'aprofitament de la força del vent, perquè molta gent ha estat en contra d'uns molins aerogeneradors, que afectaven el paisatge i la vida familiar dels ocells de l'entorn o de pas. Cremem gas natural -poc contaminant- i petroli d'importació en centrals tèrmiques i de cicle combinat. Tenim tres centrals nuclears, en lloc de quatre com abans, perquè Vandellòs I està en fase de desballestament. Ja sé que hem d'estalviar energia, com hem d'estalviar aigua i tantes altres coses, però tampoc aquí hi ha una solució clara. L'energia solar, la de biomassa, etc. s'han d'activar al màxim, però per ara no resolen res a curt termini. Entrem en un problema de cost, a l'hora de prendre decisions: energia més neta i més cara, o més bruta i a més bon preu? En el futur hi haurà segurament energia procedent de la fusió nuclear, de l'hidrogen, del sol i potser fins i tot de les marees. D'energia en sobra, a l'univers. La discussió sobre les fonts energètiques està servit. Però que els polítics del mateix govern s'informin bé i es posin d'acord entre ells abans de parlar als ciutadans.
posted by Marcel at 8:26 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home