"L'energia nuclear ha d'augmentar, però no pot competir en preus per raons de seguretat"
Diari AVUI
"L'energia nuclear ha d'augmentar, però no pot competir en preus per raons de seguretat"
"Un pla energètic és difícil que faci content a tothom, i en aquests moments hi ha massa punts de vista"
ENTREVISTA: Pere Palacín
Professor d'enginyeria industrial de l'Institut Químic de Sarrià
Benito Badrinas
Pere Palacín, professor de l'Institut Químic de Sarrià, sosté que la liberalització del mercat energètic europeu no s'ha fet correctament per la ingerència dels diferents governs en un intent erroni de protegir la seva indústria. "El monopoli públic s'ha canviat per un monopoli privat que pot ser pitjor", sosté Palacín. El professor creu que l'energia nuclear hauria de tenir un pes més gran en el conjunt d'Europa, ja que la seva aportació és en l'actualitat difícilment reemplaçable.
B.B. Vostè manté en la seva tesi doctoral que el preu de la llum podria incrementar-se un 20 per cent els pròxims cinc anys?
P.P. La liberalització no ha portat més competència i les baixades de preus es deuen, bàsicament, al control de les tarifes per part del govern central. El dia que desaparegui aquest control, previst per al 2007 en el sector industrial i per al 2010 en l'àmbit domèstic, els preus de l'energia pujaran. Les companyies busquen optimitzar els seus actius i redueixen les centrals de generació per poder col·locar tota l'energia al mercat i no tenir instal·lacions aturades o a mig rendiment. Aquesta escassetat provoca una alça de preus. Als mercats de Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca, que són els més liberalitzats i que conformen el Nordpool, han vist com el preu de l'energia s'ha encarit un 25 per cent els últims tres anys. El mercat anglès també està molt liberalitzat i els preus s'han incrementat. El monopoli públic s'ha canviat per un monopoli privat que pot ser pitjor.
B.B. Per què la liberalització del sector energètic no ha estat tan profitosa com la que ha tingut lloc en les telecomunicacions?
P.P. Són dues activitats diferents. El sector elèctric necessita unes instal·lacions i infraestructures d'una certa grandària, que només poden afrontar empreses consolidades. En el negoci de les telecomunicacions, la veritable competència s'ha produït a la telefonia mòbil, que no requereix grans instal·lacions. A la telefonia fixa, en canvi, no ha arribat una veritable liberalització del mercat.
B.B. Europa camina cap a un mercat únic de l'energia?
P.P. Un mercat únic és bastant complicat, perquè es necessita una forta connexió entre països que ara no es dóna. Actualment s'estan creant cinc mercats regionals: Regne Unit-Irlanda, Espanya-Portugal, França-Alemanya-Bèlgica-Holanda, i Itàlia. Segons les directrius de la Unió Europa, els països han de tenir una capacitat d'interconnexió del 10 per cent de la demanda punta, un consell que no compleix Espanya. En el futur, no obstant, el preu de l'energia serà molt semblant a tots els països d'Europa, ja que no té sentit compartir riscos, com ara el nuclear, i no beneficiar-se'n.
B.B. En la seva tesi també apunta que l'intervencionisme dels governs s'ha convertit en un gran entrebanc per a la liberalització?
P.P. A Europa cada país s'ha fet un disseny a mida, defensant les seves empreses i la seva indústria. Les directrius de la Unió Europea són molt àmplies i cada país aprova posteriorment una legislació d'acord amb els seus interessos i necessitats. França és un país que no ha liberalitzat res i, paradoxalment, és el que té l'energia més segura. La companyia gal·la EDF està comprant empreses per tot Europa en competència deslleial, ja que és una empresa pública controlada per l'Estat francès.
En línies generals, a Europa s'hauria de potenciar el paper dels òrgans reguladors, que haurien de ser totalment independents, i hi hauria d'haver més coordinació entre totes les activitats que integren el sistema: generació, distribució i comercialització. Finalment, és paradoxal que els grans consumidors aconsegueixin més bons preus amb una tarifa fixa que acudint al mercat lliure per negociar.
B.B. Quines són les energies del futur?
P.P. El Protocol de Kyoto ens obliga a explorar les possibilitats de les energies renovables, encara que el futur sembla que està en l'hidrogen o en la fissió nuclear, que no generen residus. La nuclear és un tipus d'energia que ha d'augmentar, però no pot competir en preus per raons de seguretat i de manteniment de les centrals. El model de la liberalització i de competència amb preus no lliga bé amb l'energia nuclear, que actualment representa més del 30 per cent de l'energia consumida a Europa. La tendència de molts països és tancar les centrals nuclears, però no acaben de fer-ho perquè no troben energies alternatives que completin el buit. Europa està apostant amb força pel gas i els cicles combinats, una energia que arriba de països conflictius i que pot generar problemes.
B.B. Quina és la seva opinió sobre el Pla de l'Energia 2006-2015 que està elaborant la Generalitat?
P.P. És un pla molt ambiciós i difícil de portar a la pràctica. Trobo a faltar-hi una explicació de les mesures necessàries per fer realitat tot allò que conté. Suposa un salt important per a la generació eòlica, ja que preveu tres mil megawatts instal·lats l'any 2015, una xifra que difícilment s'assolirà. D'altra banda, crec que dóna un pes excessiu a la generació amb gas, i em semblen interessants, però poc realistes, les intencions de contenir el consum d'energia. Malgrat tot, el que em preocupa més és aquesta falta de claredat dels polítics. Un pla energètic és difícil que faci content a tothom i en aquests moments hi ha massa opinions.
perfil
Pere Palacín va néixer a Vilaller (Alta Ribagorça) el maig de 1962. Aquest enginyer industrial de la UPC va treballar a Red Eléctrica Española (REE), l'operador que controla les grans xarxes per on es transporta l'electricitat, des de 1987 al 2001. El 1998 va fer un parèntesi per integrar-se durant uns mesos a la societat encarregada de posar en marxa l'anomenat pool de l'energia, que diàriament fixa els preus de compravenda de l'electricitat que consumim. Palacín, que té un diploma per l'Escola de Negocis IESE, és actualment doctor i professor de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) i membre de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers.
"L'energia nuclear ha d'augmentar, però no pot competir en preus per raons de seguretat"
"Un pla energètic és difícil que faci content a tothom, i en aquests moments hi ha massa punts de vista"
ENTREVISTA: Pere Palacín
Professor d'enginyeria industrial de l'Institut Químic de Sarrià
Benito Badrinas
Pere Palacín, professor de l'Institut Químic de Sarrià, sosté que la liberalització del mercat energètic europeu no s'ha fet correctament per la ingerència dels diferents governs en un intent erroni de protegir la seva indústria. "El monopoli públic s'ha canviat per un monopoli privat que pot ser pitjor", sosté Palacín. El professor creu que l'energia nuclear hauria de tenir un pes més gran en el conjunt d'Europa, ja que la seva aportació és en l'actualitat difícilment reemplaçable.
B.B. Vostè manté en la seva tesi doctoral que el preu de la llum podria incrementar-se un 20 per cent els pròxims cinc anys?
P.P. La liberalització no ha portat més competència i les baixades de preus es deuen, bàsicament, al control de les tarifes per part del govern central. El dia que desaparegui aquest control, previst per al 2007 en el sector industrial i per al 2010 en l'àmbit domèstic, els preus de l'energia pujaran. Les companyies busquen optimitzar els seus actius i redueixen les centrals de generació per poder col·locar tota l'energia al mercat i no tenir instal·lacions aturades o a mig rendiment. Aquesta escassetat provoca una alça de preus. Als mercats de Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca, que són els més liberalitzats i que conformen el Nordpool, han vist com el preu de l'energia s'ha encarit un 25 per cent els últims tres anys. El mercat anglès també està molt liberalitzat i els preus s'han incrementat. El monopoli públic s'ha canviat per un monopoli privat que pot ser pitjor.
B.B. Per què la liberalització del sector energètic no ha estat tan profitosa com la que ha tingut lloc en les telecomunicacions?
P.P. Són dues activitats diferents. El sector elèctric necessita unes instal·lacions i infraestructures d'una certa grandària, que només poden afrontar empreses consolidades. En el negoci de les telecomunicacions, la veritable competència s'ha produït a la telefonia mòbil, que no requereix grans instal·lacions. A la telefonia fixa, en canvi, no ha arribat una veritable liberalització del mercat.
B.B. Europa camina cap a un mercat únic de l'energia?
P.P. Un mercat únic és bastant complicat, perquè es necessita una forta connexió entre països que ara no es dóna. Actualment s'estan creant cinc mercats regionals: Regne Unit-Irlanda, Espanya-Portugal, França-Alemanya-Bèlgica-Holanda, i Itàlia. Segons les directrius de la Unió Europa, els països han de tenir una capacitat d'interconnexió del 10 per cent de la demanda punta, un consell que no compleix Espanya. En el futur, no obstant, el preu de l'energia serà molt semblant a tots els països d'Europa, ja que no té sentit compartir riscos, com ara el nuclear, i no beneficiar-se'n.
B.B. En la seva tesi també apunta que l'intervencionisme dels governs s'ha convertit en un gran entrebanc per a la liberalització?
P.P. A Europa cada país s'ha fet un disseny a mida, defensant les seves empreses i la seva indústria. Les directrius de la Unió Europea són molt àmplies i cada país aprova posteriorment una legislació d'acord amb els seus interessos i necessitats. França és un país que no ha liberalitzat res i, paradoxalment, és el que té l'energia més segura. La companyia gal·la EDF està comprant empreses per tot Europa en competència deslleial, ja que és una empresa pública controlada per l'Estat francès.
En línies generals, a Europa s'hauria de potenciar el paper dels òrgans reguladors, que haurien de ser totalment independents, i hi hauria d'haver més coordinació entre totes les activitats que integren el sistema: generació, distribució i comercialització. Finalment, és paradoxal que els grans consumidors aconsegueixin més bons preus amb una tarifa fixa que acudint al mercat lliure per negociar.
B.B. Quines són les energies del futur?
P.P. El Protocol de Kyoto ens obliga a explorar les possibilitats de les energies renovables, encara que el futur sembla que està en l'hidrogen o en la fissió nuclear, que no generen residus. La nuclear és un tipus d'energia que ha d'augmentar, però no pot competir en preus per raons de seguretat i de manteniment de les centrals. El model de la liberalització i de competència amb preus no lliga bé amb l'energia nuclear, que actualment representa més del 30 per cent de l'energia consumida a Europa. La tendència de molts països és tancar les centrals nuclears, però no acaben de fer-ho perquè no troben energies alternatives que completin el buit. Europa està apostant amb força pel gas i els cicles combinats, una energia que arriba de països conflictius i que pot generar problemes.
B.B. Quina és la seva opinió sobre el Pla de l'Energia 2006-2015 que està elaborant la Generalitat?
P.P. És un pla molt ambiciós i difícil de portar a la pràctica. Trobo a faltar-hi una explicació de les mesures necessàries per fer realitat tot allò que conté. Suposa un salt important per a la generació eòlica, ja que preveu tres mil megawatts instal·lats l'any 2015, una xifra que difícilment s'assolirà. D'altra banda, crec que dóna un pes excessiu a la generació amb gas, i em semblen interessants, però poc realistes, les intencions de contenir el consum d'energia. Malgrat tot, el que em preocupa més és aquesta falta de claredat dels polítics. Un pla energètic és difícil que faci content a tothom i en aquests moments hi ha massa opinions.
perfil
Pere Palacín va néixer a Vilaller (Alta Ribagorça) el maig de 1962. Aquest enginyer industrial de la UPC va treballar a Red Eléctrica Española (REE), l'operador que controla les grans xarxes per on es transporta l'electricitat, des de 1987 al 2001. El 1998 va fer un parèntesi per integrar-se durant uns mesos a la societat encarregada de posar en marxa l'anomenat pool de l'energia, que diàriament fixa els preus de compravenda de l'electricitat que consumim. Palacín, que té un diploma per l'Escola de Negocis IESE, és actualment doctor i professor de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) i membre de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers.
posted by Marcel at 8:25 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home